Avui m'ha tocat la meva recitació de poesia. He escollit aquest poema. Vaig estar llegint varis, però quan vaig trobar-me amb aquest ja no sortia del meu cap, així que va ser l'escollit.
Posa`m com un segell sobre el teu cor...
Posa'm com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç, perquè l'amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l'abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podràn apagar l'amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
I si algú oferia tot el bens de casa seva
a canvi de l'amor,
només obtindria menyspreu.
La veritat és que en el moment de recitar-lo davant de totes les companyes de la classe m'he possat una mica nerviosa, però no massa. Un fet positiu a destacar és que he sabut mantenir el contacte visual amb el públic de manera correcta, intercambiant mirades amb vàries persones.
Aquets exercicis van molt bé per superar-se a un mateix i perdre la vergonya per a la nostra futura professió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada